divendres, 4 de març de 2011

Bunyols de Vent

Aquesta recepta m'agradaria dedicar-la a la meva tia Luisa, que malauradament ens va deixar el passat mes de novembre. La Luisa era una dona que cap allà la dècada dels 60 va decidir, juntament amb el seu marit, emigrar de la seva terra i anar a buscar feina a un lloc on no hi tenia res, ni coneixia a ningú. Marxaren amb la cartera buida però amb la maleta plena d'il·lusions i projectes, decidits a treballar dur per tal de poder crear una família i establir-se definitivament a Catalunya. Us podria explicar mil coses d'ella però no acabaria mai. Va ser mare  de dos fills, als quals estimava amb bogeria i vivia exclusivament per ells. Els seus fills li donaren 4 néts (3 nenes i un nen)  encantadors, als quals va cuidar cada dia del món i els va ajudar a créixer. A nosaltres, els seus nebots i nebodets també ens va fer de mare en moltes ocasions, quan els nostres pares no podien per motius de feina. 

Era una dona que no coneixia els luxes, no perquè no pogués, sinó perquè la  senzillesa, humilitat i generositat amb la que havia crescut, la feien pensar sempre amb els demés abans que en ella mateixa. Li encantava cuinar; Recordo que sempre que anava a casa seva, me la trobava darrera els fogons preparant algun plat, i ràpidament es posava a xerrar (era molt xerraire) per explicar-me que estava fent i com ho havia fet, ja que sabia de la meva afició per la cuina. Se la veia especialment feliç quan ens reunia a tota la familia al voltant de la taula de casa seva a menjar els plats que havia preparat ben d'hora al matí.

Va ser una dona molt treballadora, no podia estar quieta mai, sempre disposada a ajudar i a cuidar als seus, de fet penso que necessitariem una altra vida sencera per a tornar-li tot el que ella va fer per nosaltres. He volgut fer-li aquest petit homenatge amb aquesta recepta perquè ella cada any ens preparava uns bunyols i unes "rosquilles" que estaven boníssimes i segur que li hagués agradat molt provar els meus i fer-me la crítica.

Luisa, et varem estimar i t'estimarem, et trobem molt a faltar però sobretot mai t'oblidarem.

Necessitarem:

125ml de llet
75g de farina
60g de mantega
3 ous
sal
anís sec
sucre
Oli de girasol

En un cassó hi posarem la llet i la mantega i una mica de sal i ho fem bullir. Quan la mantega s'hagi fos, afegirem de cop la farina tamisada i la deixem que es cogui sense parar de remenar fins que ens quedi una massa que es separi de les parets del cassó. Retirem del foc la massa i anem afegint els ous d'un en un, sense parar de remenar fins que quedi una pasta homogenia. Amb l'ajuda d'una cullera o una màniga anirem fent petites porcions de bunyols i les fregim en una cassola amb abundant oli de girasol. Quan ja els tinguem cuits i encara calents els deixem uns segons en paper absorvent i rapidament els mullem en anis sec i els arrebossem amb el sucre.



3 comentaris:

Gemma 7 de març de 2011 a les 8:59  

Segur que la tia Luisa estaria encantada amb aquest homenatge que li heu fet.
Us han quedat sensacionals!

Albota 7 de març de 2011 a les 23:05  

La tia Luisa segur que estaria ben orgullosa d'aquests bunyols. Jo en menjaria un parell ara mateix!

María Triadó Pérez 14 de març de 2012 a les 16:44  

Quines paraules tan ben escrites, Joan! Doncs de ben segur que hagués estat encantada de provar-los i d'aquest petit homenatge!
M'ha encantat llegir altre cop aquest escrit i cada dia em fa estar més encantada de la família on he crescut! :)

  © Blogger template 'Personal Blog' by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP