diumenge, 19 de setembre de 2010

il pericolo numero uno, La Pizza...

La cançó original de Renato Carosone que fa uns mesos hem pogut sentir per la TV anunciant una nova temporada de primavera en uns famosos centres comercials ens diu que el perill numero 1 és la dona. No se quina part de raó tindrà, el que si us puc dir que el  perill número 1 en el meu cas són les pizzes, m'encanten, m'apassionen en menjaria cada setmana, però és clar, tampoc és qüestió d'abusar-ne.

Tenim la sort de gaudir de Pizzes de molt bona qualitat en un parell o tres d'establiments del poble, amb una massa fina,cruixent amb ingredients de primera i cuita al forn de llenya. La majoria de vegades les consumim en el mode Take Away, però desde feia temps tenia la curiositat i ganes de fer-la a casa i combinar els ingredients que més m'agraden. 



Per fer la massa per una Pizza per 4 persones necessitem:

250g de farina (jo faig servir la de forner)
15g de llevat fresc
125ml d'aigua
5g de sal
2,5g de sucre
15ml d'oli d'oliva verge extra

Per preparar la massa de pizza, primer de tot diluïm el llevat dins l'aigua. Afegim l'oli d'oliva verge. Mentrestant barregem la farina amb la sal i el sucre en un bol a part. Barregem tots els ingredients i els amassem bé fins que la massa quedi ben elàstica. La col.loquem dins un bol, el tapem amb un drap humit i ho deixem reposar en un lloc temperat fins que hagi doblat el seu volum. Amassem de nou la massa i la deixem llevar de nou en el mateix recipient. Finalment estirem la massa de la Pizza amb l'ajuda d'un corró donant-li la forma que més ens agradi intentant aconseguir un gruix no superior al mig centímetre.

4 comentaris:

mercè 19 de setembre de 2010 a les 13:19  

No sabria què dir-te sobre quin perill és pitjor, si les dones o les pizzes... Crec que podem ser compatibles,no?, una t'omple la panxa, l'altra t'omple el cap, una et pot donar un mal de ventre, l'altra...també...Si de cas, tú fas la pizza que es veu que hi tens traça i les dones ja vindràn.No som tan dolentes...només el que toca...A reveure!

La cuina vermella 19 de setembre de 2010 a les 15:56  

Segur, que les teves són més bones que les de qualsevol pizzeria!! Un petó.

starbase 19 de setembre de 2010 a les 19:00  

Jo també en sóc un apassionat. Cada divendres a casa en fem una començant per la massa i acabant per el topping que més ens agradi aquell dia.

És un joc divertit, saboros i que com que és divendres nosaltres hem acabat associant a la festa.

Una salutacio.

Gemma 20 de setembre de 2010 a les 11:20  

Les pizzes fetes a casa sempre són més bones, oi? Et pots fer la massa al gust, més primeta o més gruixuda, i pots posar-hi els ingredients que més t'agraden...
Totalment d'acord que les pizzes són un gran perill, je je je...

  © Blogger template 'Personal Blog' by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP